Uncle Roger meets his niece for the first time!!! (Barcelona airport, Roger had come from Canada, end December)

Mr. Rogerstone, I presume

We'll have loooots of time to know each other...

Endevineu qui és aquest nen!! Guess who this baby boy is!! :-D

Eufemismes... "El retorno de Góngora"?

Moltes gràcies pels vostres comentaris. La raó per la qual hagi penjat l'entrada anterior resideix en el fet que vaig llegir un article, l'autora de la qual estava indignada a causa de l'ús estès d'eufemismes, que no fan més que crear confusió i ambigüitat. (He començat de manera força florida i recargolda oi? En sabreu la raó d'aquí a dos paràgrafs!) Per això m'agradaria presentar-vos aquest enllaç que us portarà a l'article, escrit en castellà i de forma molt amena.

http://medtrad.org/panacea/IndiceGeneral/n16_cartas_Barbero.pdf

Per cert, he tardat més d'una hora en trobar-la, o sigui que realment val la pena eh?? No us oblideu de dir-me què us ha semblat, si us ha agradat, especialment tu, Eliweski... (i alguna cosina culta) :p

Tot això de la correcció política i dels eufemismes em fa recordar l'estil rococó, que em recorda el culteranisme (la definició és a baix) que imperava a l'època daurada de la literatura espanyola, que em recorda a Góngora (que algú em recordi el segle!)

Góngora era un escriptor de la literatura espanyola, l'íntim enemic d'en Quevedo. :P És conegut per la manera entortolligada d'escriure, una característica del culteranisme, que es centrava més en la forma de les paraules que en el significat i el sentit. Per això, la seva poesia i prosa es caracteritzen per l'estil recargolat i l'ús de moltes paraules i expressions per expressar una idea. Un exemple: Una porció de Soledades: NO M'ESTRANYA QUE EN QUEVEDO LI TINGUÉS MANIA!!! (nota: no cal llegir-ho tot)

Arrima a un frexno el frexno, cuyo acero,

Sangre sudando, en tiempo hará breve

Purpurear la nieve;

Y, en cuanto da el solícito montero,

Al duro robre, al pino levantado

—Émulos vividores de las peñas

—Las formidables señas

Del oso que aun besaba, atravesado,

La asta de tu luciente jabalina,

—O lo sagrado supla de la encina

Lo Augusto del dosel, o de la fuente

La alta cenefa, lo majestuoso

Del sitïal a tu Deidad debido—,

¡O Duque esclarecido!

Templa en sus ondas tu fatiga ardiente,

Y, entregados tus miembros al reposo

Sobre el de grama césped, no desnudo,

Déjate un rato hallar del pie acertado

Que sus errantes pasos ha votado

A la real cadena de tu escudo.

...

Correcció política

Ahir vaig anar a sopar a l'Espai Gironès amb el Marc. En tornar cap al cotxe, vaig veure una senyal que hi havia a prop amb dos rètols. Aquí us ensenyo la foto, una curiositat. No entenc per què devien afegir el de dalt, quan el de baix s'entenia bastant bé. Ja deveu veure quina és el "políticament correcta". I molt conseqüents no són: si calia posar-ho en la versió "políticament correcta", no entenc per què hi han deixat la versió més curta i concisa.

Sempre mireu davant vostre... sobretot si aneu en bici!!!

Hola!

Se m'ha insistit que faci una nova entrada, i aquesta és una bona oportunitat. Sóc a casa dels Closa, a Barcelona, amb el portàtil, i gaudint de franc del wifi que tenen. I per quina raó hi sóc, a casa seva? És una llarga història...

Suposo que molts de vosaltres sabeu que m'agrada anar amb bici, i bastants sabreu que l'utilitzo per anar per Barcelona. I alguns sabreu que circular per Barcelona pot ser una aventura, i que pot ser perillós. Es posa interessant la cosa?

Doncs anava tant tranquil en bici pel carril del mig del carrer Balmes, amb un trànsit bastant dens, i havia de canviar de carril perquè eventualment havia de girar a mà esquerra. Com és natural quan hom no té retrovisor, he hagut de girar el cap cap enrere per comprovar que no hi havia perill per canviar de carril. Quan torno a mirar cap endavant, veig que el simpàtic de cotxe del davant ha frenat pel semàfor en vermell (era culpa meva en realitat, ja que mirava enrere sense prendre precaucions). Dono gràcies a Déu que anàvem a poc a poc, ja que quan he xocat, en comptes de trencar-me un braç o un dit, és el dit del mig de la mà esquerra que ha topat contra el cul del cotxe. S'ha sentit un cop ben fort, després he sentit un dolor terrible, després he vist el dit ple de sang.

Mig atordit, i donat que els cotxes estaven ja parats davant el semàfor, he tirat cap a la vorera de l'esquerra, he tancat la bici amb candau (fent el que podia, ja que el dolor em tenia mig knock-out), he entrat en un edifici oficial de la generalitat que hi havia al costat per preguntar si hi havia un CAP (Centre d'Atenció Primària) a prop, però no ho sabien. La senyora de la neteja m'ha fet anar al lavabo a rentar-me la ferida ( estava sagnant bastant), i m'hi ha posat aigua oxigenada. Després d'agrair aquesta bona acció, he sortit, he agafat un taxi i li he preguntat si em podia portar a un CAP. Com que no li sonava cap CAP :p pels voltants, i em feia MOLT de mal, m'ha proposat de portar-me a urgències. A Creu Alta m'hi he hagut d'esperar una hora i mitja, he vist a gent bastant més malparada que jo (per exemple, un noi que s'acabava de trencar la mà en tres llocs). Jo mig mort de por perquè els punts em fan cosa. La metge al final m'ho ha enganxat sense punts, i m'hi ha fet una fèrula que haig de portar tres dies. Res trencat, gràcies a Déu.

I clar, eren les 21:40, i havia perdut l'últim tren. He trucat els Closa i m'han acollit per passar la nit. Són uns germans que viuen a l'Eixample. Al final resulta que tinc 4 talls en el mateix dit. Com que és la mà esquerra, és un avantatge ser dretà en aquest cas.

En resum, dono gràcies al Senyor que no hagi estat pitjor del que ha estat. Estava bastant alterat al principi pel dolor, però aviat m'ha ajudat a tranquil·litzar-me, i el dolor era casi inexistent mentre esperava a Urgències. Això m'haurà servit per anar més en compte ara en endavant. Serà xulo demà, a l'uni. "Ai, què t'ha passat, Ricard?" És que sóc un notes, està clar.

Una abraçada!!

No li portis la contrària!!!

Un altre: la meva profe de traducció d'alemany--> mentre que li discuteixo un terme que ha triat que a mi no em sembla bé: mireu com es posa!

Em sona d'alguna cosa... It rings a bell...

Hola!! Perdoneu per haver deixat el bloc abandonat d'aquesta manera per tant de temps.

Us vull ensenyar aquest vídeo, que em recorda a mi mateix a la classe de traducció d'alemany: la major part és durant la classe, i els últims dos segons, quan sona el timbre

This reminds me of myself during German Translation class: most of it is during the class, and the last two seconds is when the bell rings.

Have fun!