Eufemismes... "El retorno de Góngora"?

Moltes gràcies pels vostres comentaris. La raó per la qual hagi penjat l'entrada anterior resideix en el fet que vaig llegir un article, l'autora de la qual estava indignada a causa de l'ús estès d'eufemismes, que no fan més que crear confusió i ambigüitat. (He començat de manera força florida i recargolda oi? En sabreu la raó d'aquí a dos paràgrafs!) Per això m'agradaria presentar-vos aquest enllaç que us portarà a l'article, escrit en castellà i de forma molt amena.

http://medtrad.org/panacea/IndiceGeneral/n16_cartas_Barbero.pdf

Per cert, he tardat més d'una hora en trobar-la, o sigui que realment val la pena eh?? No us oblideu de dir-me què us ha semblat, si us ha agradat, especialment tu, Eliweski... (i alguna cosina culta) :p

Tot això de la correcció política i dels eufemismes em fa recordar l'estil rococó, que em recorda el culteranisme (la definició és a baix) que imperava a l'època daurada de la literatura espanyola, que em recorda a Góngora (que algú em recordi el segle!)

Góngora era un escriptor de la literatura espanyola, l'íntim enemic d'en Quevedo. :P És conegut per la manera entortolligada d'escriure, una característica del culteranisme, que es centrava més en la forma de les paraules que en el significat i el sentit. Per això, la seva poesia i prosa es caracteritzen per l'estil recargolat i l'ús de moltes paraules i expressions per expressar una idea. Un exemple: Una porció de Soledades: NO M'ESTRANYA QUE EN QUEVEDO LI TINGUÉS MANIA!!! (nota: no cal llegir-ho tot)

Arrima a un frexno el frexno, cuyo acero,

Sangre sudando, en tiempo hará breve

Purpurear la nieve;

Y, en cuanto da el solícito montero,

Al duro robre, al pino levantado

—Émulos vividores de las peñas

—Las formidables señas

Del oso que aun besaba, atravesado,

La asta de tu luciente jabalina,

—O lo sagrado supla de la encina

Lo Augusto del dosel, o de la fuente

La alta cenefa, lo majestuoso

Del sitïal a tu Deidad debido—,

¡O Duque esclarecido!

Templa en sus ondas tu fatiga ardiente,

Y, entregados tus miembros al reposo

Sobre el de grama césped, no desnudo,

Déjate un rato hallar del pie acertado

Que sus errantes pasos ha votado

A la real cadena de tu escudo.

...