Sempre mireu davant vostre... sobretot si aneu en bici!!!

Hola!

Se m'ha insistit que faci una nova entrada, i aquesta és una bona oportunitat. Sóc a casa dels Closa, a Barcelona, amb el portàtil, i gaudint de franc del wifi que tenen. I per quina raó hi sóc, a casa seva? És una llarga història...

Suposo que molts de vosaltres sabeu que m'agrada anar amb bici, i bastants sabreu que l'utilitzo per anar per Barcelona. I alguns sabreu que circular per Barcelona pot ser una aventura, i que pot ser perillós. Es posa interessant la cosa?

Doncs anava tant tranquil en bici pel carril del mig del carrer Balmes, amb un trànsit bastant dens, i havia de canviar de carril perquè eventualment havia de girar a mà esquerra. Com és natural quan hom no té retrovisor, he hagut de girar el cap cap enrere per comprovar que no hi havia perill per canviar de carril. Quan torno a mirar cap endavant, veig que el simpàtic de cotxe del davant ha frenat pel semàfor en vermell (era culpa meva en realitat, ja que mirava enrere sense prendre precaucions). Dono gràcies a Déu que anàvem a poc a poc, ja que quan he xocat, en comptes de trencar-me un braç o un dit, és el dit del mig de la mà esquerra que ha topat contra el cul del cotxe. S'ha sentit un cop ben fort, després he sentit un dolor terrible, després he vist el dit ple de sang.

Mig atordit, i donat que els cotxes estaven ja parats davant el semàfor, he tirat cap a la vorera de l'esquerra, he tancat la bici amb candau (fent el que podia, ja que el dolor em tenia mig knock-out), he entrat en un edifici oficial de la generalitat que hi havia al costat per preguntar si hi havia un CAP (Centre d'Atenció Primària) a prop, però no ho sabien. La senyora de la neteja m'ha fet anar al lavabo a rentar-me la ferida ( estava sagnant bastant), i m'hi ha posat aigua oxigenada. Després d'agrair aquesta bona acció, he sortit, he agafat un taxi i li he preguntat si em podia portar a un CAP. Com que no li sonava cap CAP :p pels voltants, i em feia MOLT de mal, m'ha proposat de portar-me a urgències. A Creu Alta m'hi he hagut d'esperar una hora i mitja, he vist a gent bastant més malparada que jo (per exemple, un noi que s'acabava de trencar la mà en tres llocs). Jo mig mort de por perquè els punts em fan cosa. La metge al final m'ho ha enganxat sense punts, i m'hi ha fet una fèrula que haig de portar tres dies. Res trencat, gràcies a Déu.

I clar, eren les 21:40, i havia perdut l'últim tren. He trucat els Closa i m'han acollit per passar la nit. Són uns germans que viuen a l'Eixample. Al final resulta que tinc 4 talls en el mateix dit. Com que és la mà esquerra, és un avantatge ser dretà en aquest cas.

En resum, dono gràcies al Senyor que no hagi estat pitjor del que ha estat. Estava bastant alterat al principi pel dolor, però aviat m'ha ajudat a tranquil·litzar-me, i el dolor era casi inexistent mentre esperava a Urgències. Això m'haurà servit per anar més en compte ara en endavant. Serà xulo demà, a l'uni. "Ai, què t'ha passat, Ricard?" És que sóc un notes, està clar.

Una abraçada!!