Conversa que he sentit entre tres nens: en Rachid, un nen simpàtic de 6-7 anys, catalano-marroquí; l'Arnau, el veïnet de 10 anys, i en Guillem, de 10 o 11. Havia sortit perquè plovia i jugaven en els gronxadors, i a part de dir-los que agafessin aixopluc, hem xerrat una mica. El Rachid comenta, amb la boca plena de pa: "avui és Ramadan". Jo anava a deixar anar que què feia menjant pa, però m'he aguantat a l'últim segon. Sorprenentment, en Guillem (bona cultura general!) li contesta ben directe,
-I què fas menjant pa?
-Jo puc, perquè sóc un nen.
-I a partir de quina edat es comença a fer el Ramadan?
-Quan tens nou-, contesta en Rachid, saberut, -el meu germà Ahmed, que té 10 anys, ja ho fa amb els meus pares.
-Ah-, comenta l'Arnau amb il·lusió, -així la Paula [la germana] i jo podem fer-ho, tenim més de 9 anys.
-I jo també-, puntualitza en Guillem.
El Rachid allarga les cames i es tira enrere per agafar més velocitat amb el gronxador... -No, vosaltres no podeu, no sou marroquins!
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
Una entrada curiosa i molt be escrita... Els nens saben més del que en pensem, a vegades...
ReplyDeleteUn petó!!
La veritat es que aquest tipus de conversa, i més entre nens, et deixa bocabadat del poder de l'enemic de confondre les ments.
ReplyDeleteHome, molt llogic per un nen d'aquesta edat...peró un dia sabrá que no es tema de ser Marroquí, sinó es un tema de ser Islàmic...
ReplyDeleteUna conversa molt interessant.
I les Marroquines fan Ramadan embarassades encara que saben que no ho han de fer. I molt mal pel fetus, i ho saben. Perquè serà??
ReplyDeleteUna llevadora