Ara per fi hi ha més temps...

Good afternoon, dear friends and family!

I finally have access to internet on my laptop here at SIL in Bamenda. Now I have time to put up some pictures! Let's see...

Bon dia, estimada família i amics!

Ara per fi tinc accés a l'internet amb el meu portàtil aquí mateix al centre de SIL a Bamenda. Ara ja tinc més temps per penjar les fotos. Aviaaam...

Li vaig donar un plàtan a aquesta nena, i se'l va menjar amb molt de gust! La vaig fer riure fent ganyotes de les meves, però vaig parar perquè no s'ennuegués amb el plàtan.

I gave a banana to this little girl, and she started eating it right away. I first peeled it for her, as I didn't want anyone to take it away.

This was the dirt road coming out from the center where they were doing the recordings in the village. I saw those children playing with a rolled up sock as a ball, and I played a bit with them and made them laugh. Then I went in to find some pen and paper, came back out and they magically started saying words to me to write down. So I started a small corpus in a way to train for the upcoming Sò project! They spoke a language called Ngiemboon in this village. I first asked them to draw something on some pieces of paper. One drew a tree, and another one a dog. The others screamed in laughter as they drew. Actually the way they drew was pretty funny. And afterwards I got the help of an 18 year old that knew French better, who translated the words and sentences that the children said. They were patient and repeated a few times.

Hi havia un camí de terra a la sortida del centre on feien les grabacions al poblat. Vaig veure aquesta mainada jugant a pilota amb un mitjó enrollat, i vaig jugar amb ells una estona tot fent-los rient. Llavors vaig entrar a buscar paper i bolígraf, vaig tornar a sortir i màgicament van començar a ensenyar-me paraules! Salutacions, frases normals com "qui ha picat el nen?", "ara baixa una moto" (hi havia una pendent), i intentaven ser originals en trobar frases per dir-me. Ah, i abans d'això havia trencat el gel jugant amb ells, però volia trencar el gel del paper i el bolígraf, així que els vaig demanar que dibuixessin un arbre i un gos a dos nens. Tothom esclafia de riure en veure'ls dibuixar (era bastant còmic, de fet), i així crec que van perdre una mica la por del fet que jo escrivís el que deien. Un noi de 18 anys em va donar un cop de mà en traduir el que deia la mainada, que tenia paciència en repetir uns quants cops les paraules o frases que deien.

El noi de 18 anys que em va donar un cop de mà traduïnt el que deien els nens.
The 18 year old guy that helped me out by translating what the kids said.


En un moment donat, vaig fer servir el mòbil com a grabadora, i els va encantar escoltar-se les seves pròpies veus! Després vaig fer servir la càmara del mòbil, i quan van veure aquesta foto, tots van esclatar en crits i rialles, incloent la nena mateixa. Tothom la senyalava rient mentre veien la pantalla ("és ella!!"), i la nena ben contenta de ser el centre d'atenció, i reia ben fort.

At a given moment, I took out my mobile phone and recorded their voices, which they loved hearing afterwards. And then I used my phone camera and took this picture, and when I showed them the picture of this little girl, they all started screaming and laughing and pointing to the little girl (it's her!!), who was giggling and bending with laughter as well.



Llavors em van cridar a dins del recinte per dinar, i els vaig dir als nens que me n'anava a menjar. Pel que sembla, em van seguir fins a la porta i em cridaven coses (els podeu veure a la porta?). Dins el recinte em van dir que el que deien: que els portés alguna cosa. Més tard, després de menjar, vaig sortir de nou i els vaig donar un coco enorme que havia comprat pel camí entre Yaundé i el poblat. Li vaig dir a una nena que li donés a la seva mare quan tornés del mercat (l'havia saludat abans). Em van dir en el recinte que era un bon regal, ja que de cocos no n'hi havia masses, per aquells indrets, i que els agradaria molt.


Then I was called for lunch, and I told the children I had to go to eat. They followed me and started shouting things at the entrance (you can see them there, really tiny), and I was told by local people from the team they were asking me to bring them something. So after lunch I went out and gave them a huge coconut I had bought on the way from Yaoundé. I had been told it was a good gift in this village, as coconuts weren't so common in that area. So I gave it to a responsible girl to give it to her mother, who I had seen before. She told me, "as soon as she comes home from the market".


This young man was in the recording team for a nearby language called Ngombale.
Aquest noi estava en l'equip d'enregistrament per la llengua veïna ngombale.



I després de passar un dia al poblat, vam arribar a Bamenda (ahir).
After spending a day in the village, yesterday we arrived in Bamenda.




This is the bunk bed I am sleeping on. Since the mosquito net is so inpractical now on the bunk bed, I just hang the flashlight my father gave me for the trip, and turn on the anti mosquito mode, which sends out an ultrasound that scares them away. It works wonders!

I aquí està la llitera on dormo aquesta setmana. Com que no és pràctic penjar la mosquitera en ser una llitera (rodolí!), aquesta nit he penjat la llanterna que em va regalar el pare, que té un mode antimosquits que emet un ultraso. Funciona de meravella!


Ah, i m'oblidava... Un matrimoni suec ens va convidar als tres que veníem de Yaundé i uns altres nouvinguts a Bamenda a menjar uns pancakes. Molt bo! Vam tenir una bona vetllada. La llum se'n va anar un parell o tres de cops, i va ser guai menjar amb les llanternes engegades.

Oh and lest I forget... A Swedish couple invited us and other newcomers to pancakes for supper at their place. Sooo good! We had a good chat, and the light went out a couple times. It was so cool to have flashlights on for five minutes or so until the light came back on!